Analema: és l'enregistrament del moviment dels cossos celests, inapreciable pels sentits humans. La capacitat de capturar analemes només la tenen les persones persistents, pacients i amb coneixements d'astronomia: són el resultat de registrar la posició del Sol al cel durant tot un any, cada dia a la mateixa hora. És com anar al gimnàs cada dia: a cada visita els músculs repeteixen els mateixos moviments milers de vegades creant l'efecte, l'efecte visible. A partir dels resultats podem imaginar la quantitat d'esforç que ha estat necessari. Com els camins que apareixen als llocs de pas a les zones de gespa, les marques a una fusta de tallar, o els escalons de pedra desgastats d'una esglèsia, després de segles de passar-hi gent. Tots aquests exemples són semblants al que suposa capturar l'analema.

L'analema té valors estètics i científics. Visualment, a primer cop d'ull, es pot veure una figura en forma de 8 al cel. La forma de la figura, però, depèn de les mecàniques de les òrbites dels planetes i de les lleis de la física, que són vàlides per tots els objectes de l'univers. Tots els àtoms, mol·lècules, criatures vives, planetes, estrelles i galàxies. Per entendre els mecanismes que governen la forma de l'analema és necessari un esforç mental, que obre àrees més profundes i àmplies de l'estètica, aquelles que s'emmagatzemen en l'estructura de l'univers [1]. És com els patrons que es formen en els objectes escampats de forma aleatòria, però que formen un patró estable i reproduïble que només és visible en determinats moments i des de determinats llocs i per algú que sap com mirar. Els àtoms que estan escampats de forma aleatòria s'organitzen segons les lleis de la física per formar una estructura jeràrquica. Llavors deixen de ser simples àtoms per ser part d'estrelles, plantes, gent, tots subjectes a les lleis eternes del moviment. La Terra, com a planeta, és en aquesta òrbita i no en una altra, i té aquest període i no un altre, órbita elíptica, inclinació d'eix i període de rotació. Aquests períodes i formes tenen el seu efecte sobre la forma de l'analema, forma que ha estat present i sense canvis al cel durant segles. La forma actual, en forma de llargues fòrmules i taules que només poden interpretar els entesos, va ser registrada per primera vegada l'any 1979 per Dennis di Cicco [2] i altres. Aparentment hi ha més persones han estat a la superfície de la lluna que persones que han fotografiat amb èxit l'analema. Es pot trobar més informació a la Wikipedia.
La teoria de la formació de l'analema s'ha presentat a diverses pàgines web, per tant no hi ha la necessitat de reptir-la aquí. Una descripció clara es pot consultar a: www.analemma.com.